GRANOTES

Realment em vaig sorpendre molt quan hem vair que hi han uns okupes que segueixen el meu blog com si fos el culebró dels migdies. Espero que no sigui com La Riera, per que realment aquesta nova merda televisiva és com la diarrea més imparable.

Volia fer-vos un resum petit (o això intentaré) sobre el que ha passat des de l'última actualització.

Una ex-alumna de l'Escola Sant Felip Neri, de la qual no recordo el nom, em va veure pel carrer, em va parar i va preguntar de quans mesos estava. Ara hi ha la conya de que estic prenyada i hi han uns quans pares que es discuteixen els gens de la criatura. En Romaní, en Jan, la Carlota i en Miquelet. No ho he fet mai amb cap d'ells!
El nen ja te nom, profeció i fisic: Jan-Antoni Romaní Dalmeu, jugador de basquet de la selecció espanyola, és molt alt i la te molt grossa. Podeu imaginar que jo no he decidit res de la criatura. Si fos per mi seria...

Que més explicar?
Ah! si! El nen ja te padrí, és l'única cosa que jo trio i que és intocable i indiscutible. En Martí i en Lupus seran els padrins. (si, l'ex, ja us explicaré què ha passat)

Les festes de Gràcia.
Doncs ja ho saveu, festa amunt i festa aball, cada dia voltant per la vila amb gent nova i de sempre. Vaig tindre un retrobament, en Joan Vendrell. Ja! Dos o tres nits junts i apa! On para? ni idea! Hem va dir que truaria i encara espero! Però tinc una samarreta seva a casa o siq ui que si no torna tindré una cosa més a l'armari.
Mmmmmmmm, les festes de Sants tant cutres com sempre. Un concert de Pulpito y sus calamares a Viladrau, uns dies a Cal Bassacs, discoteques, bars de sempre, de nous, de vells, passejades amb en Xavitu, fotos. Vacances

I ja arribo a la sorpresa.

Som 11 de setembre, hem llevo a les nou, em dutxo i me'n aig a buscar en Miquel. Hem quedat per anar a les ofrenes, a veure les paradetes i donar un tomb per la catalana Barcelona.
A la tarda quedo amb la gent del Centre i com que només a mi m'agrada el concert d'At Versaris decidim anar a sopar allà al costat. A mitja hamburguesa comença el concert esperat, Els Pets, així que sense pensar-ho me'n vaig corrents deixant la resta asseguts fora de la zona de festa. Quan ells arriben no paren de queixar-se del concert, m'amargo, truco a la Maria i me'n vaig amb ella i en Nauet (el del portal) a l'altra banda del concert. Per allà la vora hi ballen els de SaFa, saludo i torno amb aquells dos. Acaba el concert de l'Arc de Triomf a la una i anem sense pensar-ho cap a Bellvitge, a veure la Gossa sorda.
Després del concert el pla presentat és anar a Poblenou, de festa, de concerts, de rave, "el que sigui! volem festaaaa!" Abans de marxar en Naue m'abraça per deixar-me xopa amb la seva suor. "nooooooo, que vas molt suat!", sento en Lupus que diu algo, em giro, me'l miro, callo i per matar la tensió li dic "pel novembre acabaré el tractament de la malaltia, t'ho volia dir". M'abraça. "noooo tu estàs encara més suat!" l'intento apartar i ell es queixa dient-me que em vol abraçar durant una estona més. Entre els seus braços dirigeixo la mirada a en Martí i li dic telepaticament "què passa? què fa? què faig? com? què?quan? perquè?" i el molt capullo em passa l'ampolla de vodka amb llimona. Crec que haurem de parcticar la telepatia.

Total que dins el metro a en Martí, en Lupus, en Nauet i a mi ens agafa gana i decidim plantar Poblenou i anar al Reloj de la Via Laietana. Cap dels tres para de fer-me la guitza. Com que encara falta mitja hora per que obrim seiem a riure i xerrar. Són casi les cinc i en Nauet marxa a casa, en Martí ens demana que el portem a cass, que està cansat i vol deixar-nos sols per que acabem la nit romanicament. Em miro un, em miro l'altre i penso "Però que cony dius! què saps que no sapiga jo? ara es montarà pelis! Clara passa d'ell, portal a casa, i despres cap a casa teva a dormir sola!". Un cop deixat can Martí enrrere noto altre cop la tensió penjada a l'esquena, ara és ell qui xerra, em deslliuro de la cadena i apa a xerrar. A es vuit decidim anar al Reloj tot passant per la Casa dels Entremesos i veure com reaccionen els companys dela colla de gegants al veurens junts. No junts com a parells, si no caminant un al costat de l'altre. "Faran preguntes?" "Segur i riurem molt". Arribem al reloj, m'acompanya al portal de casa som quan feia abans. Llarga despedida, riures, mossegades, PEDORRETES I PESSIGOLLES.






petons, okupes!