sábado, 24 de abril de 2010

TU ETS LA LLUM

He passat la diada més maca de Cataunya sola, és esntrany, estigués com estigués el meu "estat civil" sempre sortia amb qui fos a recorre tota la rambla. Aquest any no. No es que se'm fes dur, no, no ho ha sigut, però faltava quelcom, el sentiment de "mira quans cavallers disposats a donarme una rosa de drac" o simplement creuar mirades o buscar un llibre especial. Aquest any només hi ha hagut un Sant Jordi que ha vençut un drac i m'ha donat una rosa, mon pare.
Ara sona un tema especial per mi.

TU ETS LA LLUM - LAX'N'BUSTO
Feia temps que de tu em parlaven 
però el meu cap a altres llocs estava 
pensaments de tu en tenia 
però estimar-te, jo no en sabia. 

A poc a poc en tu jo vaig creure 
tot vaig deixar-ho per venir a veure´t 
i ara sé que si et vull trobar sempre t´hauré de buscar. 


I per què així, tan difícil 
és la vida el que em queda 
la regalo, no m´importa 
si tu volguessis 
creuaria pel temps per estar amb tu 
abans de l´hora per sempre. 


Tu ets la llum, tu ets el camí 
tu ets la fi del meu destí 
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. 
Sento el cor el sento a dintre 
sento algú a dins meu que crida 
diu que segueixi encara que em senti feble. 


passaré per mar, terra i aire 
lluitaré sempre amb el diable 
tu només fes quetingui forces 
i ni cent homes podran parar-me 


Si em dius que em posi al foc, jo em cremo 
si em dius que em tiri al pou, m´ofego 
si em dius corre, jo més depressa 
si em dius calla, escoltaré. 


Tan sols parla, tan sols guia´m 
tan sols porta´m, tan sols digue´m 
com buscar-te, com trobar-te 
si tu volguessis 
creuaria pel temps per estar amb tu 
abans de l´hora i per sempre. 


Tu ets la llum, tu ets el camí 
tu ets la fi del meu destí 
quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar 
sento el cor, el sento a dintre 
sento algú dins meu que crida 
diu que segueixi 
encara que em senti feble. 


Tant se val si d´un gra 
se´m fa una muntanya, tan se val 
el que hagi d´aguantar per tu 
no m´importa que hagi de deixar 
la porta ben oberta, si es el que tu vols. 


Tu ets la llum, tu ets el camí 
tu ets la fi del meu destí 
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. 
Sento el cor, el sento a dintre 
sento algú dins meu que crida 
diu que segueixi encara que em senti feble. 



domingo, 18 de abril de 2010

QUI ENTENGUI ALS HOMES QUE ELS COMPRI TOTS!

Realment porto una setmana pensant que m'han canviat als tios:
Uns que no demostren res del seu interior i de cop es dignen a dir una petita paraula freda i sense res en especial, per l'altre banda a la primera nit ja t'estimen i per últim s'emprenyen per que no els tries a ells... 
QUI ELS ENTENGUI QUE ELS COMPRI! no, no, no cal que paguin per això! QUE SE'LS EMPORTIN DE FRANC! XD

aix.. no tinc res a dir, sincerament.

apali macus i maques! petons d'una dona!

jueves, 15 de abril de 2010

PARLAR MOLT I DE RES, COM SEMPRE NO?

Avui, al mig dia, me rellegit per milèssima vegada MOLT SOROLL PER NO RES del mestre WILLIAM SHAKESPEARE. No se per que us explico això, no te res a veure amb el que pretenia escriure. Si, en el fons si que te a veure, he pensat en el meu Benedicte. Res depriment, no he plorat, només he enyorat un xic, no... enyorar crec que no era el que sentit... o si. He pensat que ho donaria tot per fer l'amor una sola vegada amb ell. És una cosa que... bé, no se com dir-ho per no semblar el que no és. Quan jo ja podia ell només es fixava en el JB.

Després d'això m'he posat a recollir l'habitació, m'he posat un CD on hi vaig fer un popurri de les cançons del rock català que hem sembla que diuen quelcom de mi, o que m'agradaria que ho diguessin. Com anar al cel i tornar, em fa riure, dissimulat, la solució, el far del sud, camins, beaby only you, més que la meva sang... 

Una d'aquestes diu...

NECESSITO VEURE'T PLORAR - BERTA
Vius aprop del meu record
tant lluny i a cops tant aprop
no puc pensar que així s'esfuma l'amistat
sents la meva veu al teu cap
jo sento que hagi acabat
com un amic pot haber-me volgut fer tant mal?
si el camí se't trenca en dos com dos vides
si no t'importo prou i oblides
tots els anys que he estat al teu costat

pots creure'm jo mai he intentat ferir-te
però tu no has cregut en el record 
de qui més et cuida
si ara vols tornar a aquella amistat
només necessito veure't plorar
vull veure't lluitar
sentir que pots canviar
oblida el que ha passat
però necessito veure't plorar

te vist creixer i fer-te més fort
t'he vist somriure al món
i se que te'n sortiràs
ara lavida et dona la mà
vols que oblidi com m'has tractat
a mi i a tot el teu voltant
t'enyoro però oblidar a tos ens costa massa esforç

si el camí se't trenca en dos com dos vides
si no t'importo prou i oblides
tots els anys que he estat al teu costat
pots creure'm jo mai he intentat ferir-te
però tu no has cregut en el record 
de qui més et cuida
si ara vols tornar a aquella amistat
només necessito veure't plorar
vull veure't lluitar
sentir que pots canviar
oblida el que ha passat
però necessito veure't plorar

saps on sóc i com trobar-me
no vull que només quedin records
aquesta carta i les meves llàgrimes que cauen
no vull sentir dir paraules 
només vull com jo veure't plorar

necessito

vull veure't lluitar

necessito

sentir que pots canviar

necessito

oblidar el que ha passat

necessito

però necessito veure't plorar




aquesta cançó sonava al meu cap als anys que no vas estar al meu costat quan més et necessitava M.



apali! molts petons dels acords més tendres del rock català!

miércoles, 14 de abril de 2010

PIM PAM

El dinar encara no està fet del tot i per distreure la panxa que ja rondina m'he deixat caure per ací.
No tinc res a explicar-vos, bé si que les tinc, però no se si les posare per auí, semblari molt... quin és el femení de "dionisio"? seria quelcom semblant a venus, no? bah! és igual, ara no encendré les neurones per trobar un sinonim. XD

El cas és que crec que he lligat, i jo tona no he sapigut quina canya agafar ja que eren dos a la vegada Xd ja saveu que això dels trios m'estressa! com la Tània va dir "no sóc bidiestra". Al matí següent d'aquest fet que sembava no recordar, ja que l'última canya va ser l'11 de setembre... no, es por dir que ni canya. Coi! que haig de dir jo que no pillo les indirectes! Be no m'enfilo per les branques que això se'm dona massa bé.
El fet és que al matí següen al meu cap sonava un tema de ELS PETS, Hola i adéu. Jo no sóc així, ja no, però mireu, és el que hi ha! :P

Ens vam conéixer un divendres 
en un regional express 
just a l´alçada de Vilanova 
vam quedar de veure´ns després. 

Se´ns va fer de matinada 
en un bar atapeït 
fotent-nos mà sense cap vergonya 
concients de no tenir llit. 

Dissabte el destí ens va donar 
el pis de la meva cosina 
i tota la nit sensera 
ens vam fer un fart de llepar 

Pim Pam! 
sense parar, 
morts de son i esgotats 
quin gran cap de setmana 

Pim Pam! 
ja està acabat 
quin mal hi ha si ens agrada 

Casualitats d´un diumenge, 
erem al mateix bagó. 
Per quedar bé i una mica d´esma 
vam citar-nos un altre cop 

Sabent que no faries cap 
em vaig treballar la cambrera 
concient de que tu a les fosques 
tastaves un altre plat 

Pim Pam! 
i adeu siau 
sense segones parts 
que tot ho empudeguen 

Pim Pam! 
ja està acabat 
mai sabrem com ens deiem 
ni falta que ens fa 

Perquè plorar pendents de 
trucades que no es fan 
si a cada cantonada 
hi ha ulls que et fan somiar 

Pim Pam! 
i adeu siau 
repetir es de cobarts 
preferim les sorpreses 

Pim Pam! 
ja està acabat 
sense re planejat 
vivint la vida de pressa 

Pim Pam! 
ja està acabat 
tan de gust i encatat 
mai ens tornarem a veure 

Pim Pam! 
i adeu siau 
mai sabrem com ens deiem 
i ens és ben igual.




domingo, 11 de abril de 2010

NO SE QUIN TITOL POSAR, MHE QUEDAT SENSE PARAULES ;)

Aquesta nit m’he despertat molt (per l’insomni) però al tindre a mà una caixa de valerianes ajuda.

Amb aquesta ajuda he tingut no un somni, sinó quatre, pel que recordo, o potser han sigut quatre coses en un! A més pateixo un xic pel tema… eren eròtics! Serà que necessito algo? XD

 

El primer, estava celebran la victoria d’ahir nit amb en Gerard Piqué. El somni és ben normal, fent els cants normals, bebent, rient, saltant… de cop ell m’agafa de la cintura i a punt de fer-me un petó de pel·licula apareix en Migui, m’estira del braç i s’abansa al Piqué, aquest desapareix i el meu amic rosset se m’emporta a un del carrerons del voltant de canletes i (CENSURAT).

 

M’he despertat, he estat una estona maleïnt el per que en Piqué havia marxat si hi havia prou Clara pels dos. Recordant el somni m’he adormit i m’he trobat a Aire (una de les discoteques d’Arena) amb la Tània, la Gemma, en Marc (lupus), el Martí, l’Adrià Pallé i el Xavitu, hi havia altres persones que no recordo pero que segurament eren de la colla de sempre.

Tots estaven embobats amb una cambrera i entre canyes intentaven aconseguir un cubata gratis, però la preciositat de curbes extraordinaries s’acosta a mi i a la Tània i ens proposa anar a la sala dels treballadors i allà fem (CENSURAT) quan sortim d’allà els nois estan rabiosos per que ens hem endut a la gran dona del local, i per que no s’enfadin els combidem a una galleda enooooooorme de ballentines amb cola i ells per agrairmo m’agafen i intenten superar a la cambrera (només l’Adri, en Xavitu i en Marc) quina convinació més estranya, a més feia mooooolt temps que no somiava amb l’ex i mireu, m’he quedat tant ampla. Per cert, si l’Adri és com l’he somiat haure d’acostar-me algun dia a Araós. XD Al Xavitu se’l veia una pel despistat i el Marc”controlava” la situació. La resta també esta CENSURAT

Això si, la cambrera i la Tània… buf! Que divertit! Jajajajajajajajajajajaja el que passa que les dues em passaven dos pams!

 

La resta de la nit se que he somiat pero no recordo el que.