domingo, 28 de febrero de 2010

CONFECIONS

No puc enganyar més al personal.
Fare una confeció que només la sabran els quatre aburrits que llegiu això.

No me'l puc treure del cap, encara busco la solució, encara se'm talla la respiració quan sento el seu nom o qualsevol cosa que me'l recorda. Encara n'estic enamorada i ja comença a ser... perillos no seria la paraula més encertada... preocupant...? potser... ni idea.

Molts em dirieu el que ja m'ha dit tothom, que el temps cura, però saver que a ell el cura i a mi no... ai, millor no saver com esta ell.

Vull solucions, dir "tal dia farà un any" i creure les meves propies paraules. Vull semblar forta i ho estic fent fatal.
Se que una solució és estar amb altres tios, no funciona, ja ho he fet, i no puc, se m'ha encongit altre cop el cor. Tenia un bon tio entre les cames i així es va quedar, entre les cames i res més, no podia estar amb un amic i pensar en el meu ex, no puc.
Ho podria parlar amb ell ja que conec el que fallava, per molt que m'ho estudii sempre arribo al mateix lloc. Se que no ho fare, parlar amb ell, potser sóc valenta per fer esports de risc, per penjarme dels arbres, per "jugar amb foc", però quan es tracta del que tinc dins... són com les agulles, els pallassos i l'ET, em fa pànic.

Escric sense pensar el que taclegen els meus dits i a la vegada em dic "que cony estas fent escrivint això, aquí? COBARDA!"

No el perseguiré, no seré la tipica ex enganxifosa i pesada que controla el galliner dels altres, però necessitava dir tot això a algí, i com que tothom està cansat de sentir-me ho escirt i llestos.
M'és igual si això ho llegeix ell, tampoc em diria res. Igualment dubto que vagi llegint el que penso, dic o faig.

Tinc masses coses a dir que no se com escriure així que deixo això a mitges, i que espero que no continui.



Una altre solució és marxar



només hi ha un problema...




...els diners...




per que les ganes ja hi són.









Petons de veritat

jueves, 25 de febrero de 2010

ESTUPIDAMENT FELIÇ

Ahir vaig estar parlant amb ell com si res hagues passat, vull dir que parlavem com qui parlo amb qualsevol altre persona.


Ara hauria d'estar a classe, però m'ha agafat un atac (un brot de dolor) i he preferit quedarme a casa. És un rotllo això...
La Nal·la, després d'estar-se hores jugant amunt i aball a futbol, a carreres, a sumo i a moltes altres coses la tinc tota tranquileta i ronronejant a la falda. Quin solet de gata, m'encanta.
Quan ha vingut a la falda hi tenia el portatil i ella amb el cap la empes per fer-se lloc a les mebes cuixes. jejejejejejejejejejejeje
Ara se li cau el cap, s'està a dormint, no m'estranya, aqui tenen posat el programa dels matins, un programa que estaria be si devatissin coses més interessants que l'actualitat, o sigui iva, crisi, sous, legitimitats... sempre és el mateix... aix (suspir).
La iaia no ho mira, pero si li canvio el canal em diu que ho estava escoltant... joder, m'agradaria poder veure coses que no tinc al devant, com mon pare, que dorm i veu les pelis a la vegada i si canvies de canal diu... ho estava veient...


Aix, tinc massa dolor per continuar escrivint XD


aixi que....





Petons... ostrs, no sede que poden ser els petons d'avui... mmmmmmmmm
Vah, és igual.

Petons dels que vulgueu!

lunes, 22 de febrero de 2010

HAT TRIK

Realment aquest cap de setmana, contant divendres, ha sigut increible, feia temps que necessitava descansar el cervell, masses voltes que portava fent el noi al meu cap.
Tot va comensar al centre, amb la gent de cada divendres, dissapte al clot i diumenge a "Santaco".
I s'ha de dir que no he sigut gaire bona en aquets tres dies, però en fi, el passat passat està.

M'he quedat en blanc devant de la pantalla durant cinc minuts XD
que fort!

Realment no tinc la inspiració necessària per escriure quelcom entretingut i molt menys interessant.


Pel que he sentit a dir, dintre de poc Arrós Covat escalfarà els fogons per donar-nos a gaudir molts més arrossos, però aquest cop, de qui seràn? 
Tieta, t'estimem!



Petons d'arrós!


viernes, 19 de febrero de 2010

ENYORAMENT

Saveu que trobo a faltar molt ara mateix? el Tio Canya!
Quins temps, quins anys aquells que ens hi passavem tota la nit bebent, cantant, jugant, xerrant, fen l'imbecil, veient partits del barça, lligant, babejant dels nois que entraven i es recolzaven a la barra, les ratafies, els calis, els mesclats, gintonics, camarero! que? una de patxaran! una de que? patxaran per la font del gat...
quines nits mare meva! eren més vives que mai, se'm feien tant curtes que sorprenien i tot!
La primera birra, el primer gintonic, el primer cali fred, la primera ratafia en got de cubata ple i sense gel, els primers ligues de no recordar el nom del noi, les esperes eternes al futbolí i a can felip...
i de cop sonava... de tot l'univers i del món sencer! el més fort de tots i bon jan també! [...] ei! muscul, musculman!
o també... es el juego del gato y el raton! oh aquesta si que em feia aixecar de la cadira! i encara ho fa! estas asustado, tu vida va en ello, pero alguien tiene que tirar del gatillo!

i un cop va sonar aquella cançó que em feia pensar en una persona concreta, igual que la resta de temes del mateix grup.

SEXO EN LA CALLE - LOS DE MARRAS


Quier que me ahorques con tus bragas.
Quiero atragantarme con tus flujos vaginales,
jugaremos a los juegos más antinaturales
follaremos en el suelo como unos animales,
cuando la luna lo diga, saldremos escurridos,
que si viene nos la lía monta una carniceria
a quien coño se le ocurre tener... un viejo policia.

Quiero cabalgar sobre tu lomo.
Quiero que te anudes a mi cuello y te lo como,
perderemos los papeles follando en ascesores,
en el patio de un colegio o en el techo de mi coche,
brindaremos un orgasmo a gente que nos mira,
que nos grita y nos critica y en el fondo lo que pasa,
es... es... que semueren de envidia.

Sexo en la calle o en cualquier jardín.
Quiero que sepan como estoy por ti.
Vicios prohibidos en qualquier rincón.
Orgasmos salvajes follando a piñon... follando a piñon.

Quiero que me ates a tu cama.
Quiero que em arañes hasta que sangre mi alma,
romperemos nuestros cuerpos a golpes de lascivia
follaremos en el metro saldremos en las noticias,
pensaran que estamos locos, que no somos humanos,
si l nuestro es puro vicio, solo sexo, una locura.
Tu te estas mojando toda y a mi... se me esta poniendo dura.

Quiero ser un pirsing en tus tetas.
Quiero ser un bicho que te suve por las piernas
para llegar a ese monte donde se que hay más bichillos
que te pican, que se esconden, que estan todos calentitos,
y me voy a poner chulo para echarlos a patadas
y el que me vacile pilla, no me ando con tonterias
y es que me pongo celoso... hasta de tus ladillas.

Sexo en la calle o en cualquier jardín,
quiero que sepan como estoy por ti.
Vicios prohividos en cualquier rincón.
Orgasmos salvajes follando a piñón... follando a piñón.






Petons de ratafia!

martes, 16 de febrero de 2010

HE SIGUT UNA INFERMERA

Avui he fet una migdiada, i no se com m'ho faig que dormo millor a les tardes que a les nits. Se que dormir a les tardes proboca poca son a la nit XD
He somiat que era la Carla de Scrubs i la resta de personatges eren amics que conec. Que divertit ^^
Al somni em oenjava un Mallorquí (entrepà de sobrasada i formatge) i m'he despertat amb ganes de menjar-ne un, he baixat les escales del llit (dormo en una llitera de matrimoni de 2m d'altura) i he anat corrents a la nevera. 

Jo: Merdaaaaaa!
Mama: Què passa?
Jo: No hi ha sobrassada!
Mama: i?
Jo: doncs que volia un mallorquí TT.TT
Mama: doncs fes-ho amb qualsevol altra cosa...
Jo: mmmmmm xoriço!

I tota feliç me torrat el pa, hi he posat els ingredients i cap al microones!

Ara estic millor de tot el que em passa, bé, de les dues coses que em passen ara, encara que només pensi en una sola, com a  mínim torno a menjar, dormir ja és més dificil.




Vaig a desfogar-me:
Se que tothom diu el mateix quan està enamorat, però joder necessito dir-ho:
Mai, a ningú, l'he estimat tant com a ell i encara ho faig! Ara si que ho tinc "gola aball" encara que si algú tingués la solució al problema hi tornaria corrents amb ell. No patiu, no estic plorant, estic somrient. que quedi clar que no renuncio a ell, tenir-ho "gola aball" es que ja no m'estic menjant el cap amb coses que no tenen ni solta ni volta.

I no ho dic com ho diu tothom cada cop que esta enamorat, ho dic de debó, des del fons del cor i des del cap. Saveu per què? Amb ell he pensat per primer cop en la frase "formar una familia", ell no ho sap, al menys jo no li vaig dir per que veia que ja era massa tard.

Tinc ganes de veure't.




Ala, ja ho he vomitat, de fet no se si s'entendrà el que vull dir XD quan vuido el pab em costa entendrem a mi mateixa, aixi que... vah! ja us ho fareu! ;)





Per cert, algú a trobat es meves olleres? :P








Petons dolços d'elfa d'orelles no punxegudes.




lunes, 15 de febrero de 2010

D'ON VE?

Avui buscant les olleres he trobat un paper on hi havien unes paralues escrites en boli negre "BURUA GATEZAN ARI NAIZ, INOR BEZELA MAITE ZAITUDALAKO" la meva cara al veure això ha sigut tiot un poema, no recordo quan ho vaig apuntar, no recodo d'on ho vaig treure tot i que em sona d'alguna cançó de'n Fermín Muguruza, de Tapia eta Leturia... ho he buscat i no he trobat res, però seguiré.

Ah! ara pensareu, per que tant de misteri per aquesta frase? es que la traducció ve a ser, més o menys "ESTIC PERDENT EL CAP PERQUÈ T'ESTIMO COM  ANINGÚ".



Ja ho he trobat, és un tema de Latzen que es diu Laztana
http://www.youtube.com/watch?v=Xtx7peOulns

"Eztarriko korapil sendo hau
nahi nuke askatzea
kantu hau bukatzean
ezagutu zenuen sumendia
etengabe su jauzian
itzaltzen doa orain.

Aitortzen dut 
haseran jolas soil bat zen
aragiaren gosea
mila mozkorren azkena
Barkaidazu baina oraingo hontan
ni naiz babes eske datorrena
fideltasunaren ardura.
Aldatu naiz
zurekin pentsatzeak
odola irakiten dit
ezintasuna dakarkit, zu gabe.

Inoiz ez dut sinistu amodioan
sexuaren indarrak
estaki dizkit begiak
azkenik neri ere iritxi zait
sentimendu garaia
sentitzeko garaia.

Aitortzen dut....

Burua galtzen hasi naiz
inor ez bezela maite zaitudalako
benetan
."

se que hi posa a la resta de la cançó, però si ho voleu saver ho haureu de buscar ^^

domingo, 14 de febrero de 2010

DORMINT HE SIGUT FLIÇ

Avui he fet una migdiada, estava molt cansada d'ahir i d'avui al matí.


He tingut un somni on era feliç, se'm veia contenta i sense preocupacions, i tot gràcies a una sola cosa. No l'explicare ja que no hem vull menjar tant el cap com cada cop que penso... a vegades pensar és dolent per l salut, en sóc conscient, però no compleixo el que haig de fer XD


Ara mateix la cara em vull però tinc fred.
La Nal·la està juganera, corrent amunt i aball.
Estan fent anuncis, estem veient I Robot. Prometo que em llegiré els llibres d'Isaac Asimov.
Ara he recordat una cosa maca ^_^.
I ara n'he recordat una d'aquest matí, jo al carrer esquivant una foto i de cop un bar i el cor encongit.
Vull solucionar una cosa i no se com fer-ho, però crec que si conec la solució.


Estic cansada, el dia de Sta Eulàlia ma matat, a sobre encara estic morta de la pluja i la pedra de la rua, més el cansanci d'aquets dies de no dormir ni menjar.
Vull hibernar durant el que qued de Febrer i si em despertes amb son dormiria encara més.




Que pari el món que jo baixo aquí!



Encara falta peli i se'm tanquen els ulls!


petons de polbora i tabalada.

sábado, 13 de febrero de 2010

UN SOMNI DESCOLLONANT I CARNAVAL

El Carnaval és una festa que mai m'ha apassionat però sempre hi he hagut de participar encara que aquest any és diferent.
Aquest vespre és la rua de Barcelona i els Joves el Centre i participem amb un carrossa feta a correcuita i molt maca pel que m'han dit. Només hi ha un inconvenient, esta plovent...

Avui m'he llevat dora per ser dissapte de no fer res, però ma desvetllat un somni...
encara flipo!
Jo estava plorant a les escales del devant del metro de la L11 a la parada de la casa de l'aigua i de cop el meu company de taquilla (el delegat de l'altre grup de 1r curs el qual no em tingut prous converses com per somiar aixi amb ell ¬¬) seu el meu costat preocupat i preguntant que em passa. Jo li responc que estic trista per penes d'amor, ell insisteix en saver-ho més detalladament i jo li descric la història.
Despres d'una estona em pregunta quin és el meu tipus de tio i jo li dic: barba, esquena ampla, mans grans i més gran que jo (casualitats de la vida ell és més o menys aixi, però com molts altres tios al món) total que m'agafa les mans les posa a la seva barba i sem llença al damunt Ô_Ô
Finalment em porta a casa meva (que no semblava casa meva, coses de somnis) amb una harley mooooolt xula (el millor del somni XD) i jus comença la part no apta per menors que em desperto d'un salt miro al meu voltant, bec aigua i.... cling! ja no puc dormir! maleït somni, m'ha desvetllat!





Així que ja saveu que faig devant de l'ordinadora les onze del matí rentada i esmorzada TT.TT

S'ha de dir que ara em ric pensant en el somni, però riure més de mi quan vegi a aquest noi al bar XD JAJAJAJAJAJAJA
...joder, encara no tres dies soltera i ja somio aquestes coses amb altres persones...





petons de confeti de colors, que és marevellós!

viernes, 12 de febrero de 2010

COMENCEM MALAMENT

No se per on començar, ho faci com ho faci serà malament.

Jo volia explicar-vos anegdotes de la feina, però degut a la meva malaltia he decidit renunciar. Ultimament tinc brots de dolor i no em conve caminar i pujar escales durant hores al llarg dels dos  mesos.  Així que pasaré a altres temes.



Avui m'he llevat a quarts de set, com sempre. Me envolicat amb l'adredó, si està massa bé al llit, me preparat i a correcuita he anat cap a classe.
Espera el metro, llegeix la porqueria del 20minutos, arriba a Trinitat Nova, agafa la linia 11 i baixa a la següent parada... un viatge llarguet i pesat.
Total he arribat corrents a classe 5 minuts tard i a sobre no hi havia ningú.
Ens em disfreçat de corcs tres bojos del grup.
He marxat cap a casa un parell d'hores abans de plegar ja que em trobava malament...

De fet no tinc gaire a explicar avui.
Només aguantar-me les llàgrimes mentre la gent parlava d'un tema poc oportú per mi: hipoteques, parelles felices, embarassos, matrimonis... quina tornura.

Ara m'han proposat anar al centre a acabar les carrosses per la rua de Barcelona de demà, però no em ve massa de gust.
Em fare qualsevol cosa per sopar i mirare alguna peli cutre, com la que fan ara a LaSexta, Corazón de Dragon. Estic sola a casa durant aquest cap de setmana.

M'agraden els dracs, sempre me'ls he imaginat bons, nobles i respectuosos a tot. 



Que puc fer-me per sopar?






Petons d'elefants amb nata i espurnes de xocolata.

jueves, 11 de febrero de 2010

Fa poc un bon amic, que m'estimo molt (hola Xavitu!), va fer-se un blog per explicar el seu dia a dia al nou bar restaurant que té. No se per que m'he animat i he decidit fer el mateix, però amb la diferència que jo explicare el meu dia a dia, que es molt dferent al seu. Esper-ho que no t'ofengui aquesta imitació, però em pot anar bé per distreurem aquets dies. ^_^
Jo estudio el primer any de conservació i restauració a l'ECRBCC i demà començaré a treballar amb el GENAB en una campanya d'educació ambiental porta a porta al barri del Raval i del Gòtic de Barcelona.

Ara comensaria a escriure tot el que m'ha passat pel cap durant el dia, o el que m'ha passat a classe, però no vull començar amb penes, ja que torno a ser soltera i ho tinc molt poc digerit, de fet ho tinc atravessat per damunt de la gola, o sigui que ni "gola aball".

Coneixent-me us puc dir que el més segur és que aquí apareixera un personatge molt estimat, la meva filla, la Nal·la, és una gata de uns sis anys, tigradeta i molt, molt, molt, molt juganera, moltíssim. També us vull avisar que fa molt de temps que no escric res i que les faltes d'ortografia i les frases "rares" poden predominar en les meves parrafades.


Pels que no em coneixeu.
Hi hauran temes que potser nombrare però no explicare, com el tema esquena, joves del cetre, assajos... aixi que intentare fer cinc cèntims ara mateix:
Em dic Clara, tinc 21 anys, tinc els ulls de coloraines, sóc baixeta i sempre tinc ganes a fer coses noves, però a la vegada m'agrada la tradició i els amics de toooota la vida, encar que en vull fer de nous en cada moment.
Des de fa dos anys i pico pateixo una malaltia anomenada espondiloartropetia, la qual em causa molt dolor a la columna vertebral i em priba de fer coses que abans feia, com carrergar la bestia de la colla, anar a corre pels mateins, sortir fins que sortis el sol per segona vegada, excurcions d'alta muntanya, tocar la gralla... hi han coses que he pogut recuperar a mitges. 
Faig teatre al Teatre GESPA del Centre Sant Pere Apostol, sóc diable del Casc Antic i porto el Dofí de Barcelona. També estic a un grup de joves amb ganes de festa, els Ass. Joves del Centre.
M'agrada el calipo de llila i llimona, els playmobils, les paradetes d'artesania, llençar les ampolles de vidre amb força dins del contenidor per sentir com es trenquen, el mon dels sioux, la cerbesa i les croquetes.
Sóc una fan de Bola de Drac (porto tatuat el rei pilaf), de'n Joker i la Harley Quin, de la serie "Scrups" i "La tata".
Les meves pelis preferides són: Ballant amb llops, Cadavers per postres, La Bella i la Bèstia i Nolt soroll per no res.
Els llibres: La ciutat sense temps (Enrique Moriel) i la triologia de El llegat (christopher Paolini)

El títol del blog "Pedorretes i pessigolles" va dedicat als meus moments en que em fan aquetes coses i jo sempre dic "No! pessigolles no!" o "No! pedorretes no!"mentre em defenso, o ho intento, amb mossegades. 
El meu secret (que sap tothom) es que sempre dic que no vull, però sóc feliç quan m'ho fan.

Hi ha gent que em diu o deia Elfo, pero no elfo de Tolkien (guapos, ben plantats, cabells llisos i llargs...) elfo de... riallera, xerraire, juganera, entremaliada, baixeta...



Buf! pobres, quin rotllo us he fotut!
Petons de maduixes alades a tots!