Fare una confeció que només la sabran els quatre aburrits que llegiu això.
No me'l puc treure del cap, encara busco la solució, encara se'm talla la respiració quan sento el seu nom o qualsevol cosa que me'l recorda. Encara n'estic enamorada i ja comença a ser... perillos no seria la paraula més encertada... preocupant...? potser... ni idea.
Molts em dirieu el que ja m'ha dit tothom, que el temps cura, però saver que a ell el cura i a mi no... ai, millor no saver com esta ell.
Vull solucions, dir "tal dia farà un any" i creure les meves propies paraules. Vull semblar forta i ho estic fent fatal.
Se que una solució és estar amb altres tios, no funciona, ja ho he fet, i no puc, se m'ha encongit altre cop el cor. Tenia un bon tio entre les cames i així es va quedar, entre les cames i res més, no podia estar amb un amic i pensar en el meu ex, no puc.
Ho podria parlar amb ell ja que conec el que fallava, per molt que m'ho estudii sempre arribo al mateix lloc. Se que no ho fare, parlar amb ell, potser sóc valenta per fer esports de risc, per penjarme dels arbres, per "jugar amb foc", però quan es tracta del que tinc dins... són com les agulles, els pallassos i l'ET, em fa pànic.
Escric sense pensar el que taclegen els meus dits i a la vegada em dic "que cony estas fent escrivint això, aquí? COBARDA!"
No el perseguiré, no seré la tipica ex enganxifosa i pesada que controla el galliner dels altres, però necessitava dir tot això a algí, i com que tothom està cansat de sentir-me ho escirt i llestos.
M'és igual si això ho llegeix ell, tampoc em diria res. Igualment dubto que vagi llegint el que penso, dic o faig.
Tinc masses coses a dir que no se com escriure així que deixo això a mitges, i que espero que no continui.
Una altre solució és marxar
només hi ha un problema...
...els diners...
per que les ganes ja hi són.
Petons de veritat
