EL PEIX I EL LLOP

Hi havia una vegada un llop que vivia al cim de les muntanyes, sempre corrent amb el vent i guaitant, entre ecos, el paissatge més verd del món.

Aquest llop tenia mols amics en el bosc, però li agradava veure nous mons i coneixer noves amistats.

Un bon dia d'hivern, el llop va baixar a les muntanyes amb direcció al mar ja que mai l'havia vist. Així que ell i els seus amics aventurers: l'ós, el mussol, l'aranya, el senglar i el gripau. Amb ells les rialles mai hi mancaven.

Quan van arribar a la costa, van jugar amb les ones, van fer castells de sorra, menjar i beure a la platja vora una foguera, tot era fantastic i agradable, però només hi havia un problema: el llop no en tenia prou amb la platja, volia veure el mar en persona.

Ell va proposar de nedar par endins, però els seus amics no volien, de cap de les maneres tenien por i van deixar que el llop fes la seva.

El llop, trist i acompanyat de la soledat, pasejava per la sorra quan de sobte al llençar una pedra a l'aigua per veure quans cops saltava va sentir:

- animal, no fagis això que li faràs mal!

Eren dues mones bessones amb un pot de vidre buit a les mans.

- a qui li fare mal?

- al peix, a qui ha de ser si no?

- un peix? voldràs dir una truita!

- no hi han truites al mar! posa't de potes a l'aigua i mira atentament entre les teves urpes.

El llop ho va fer i entre les seves potes del davant va veure un peix blau com el cel del matí.

- Hola! què ets? no havia vist mai una criatura com tu!

- Sóc un jove llop que busca amics.

- m'agrades, ets del color de la lluna que gronxa el cel de la nit.

i ja no se que més posar, ja continuaré!

DOS LLOPS S'HAN CREUAT I JA NO ES MIREN

ZEL

Farsants...

Nois, cada cop els suporto menys. En serio, només et fan cas quan van borratxos i calents, bé a la majoria només si van calents, a mi només em miren els que van acompanyats d'aquets dos adjectius... és patetic.

Si, ho dic per l'ex, lo de l'11 de setembre segur que va ser una farsa.

Si, ho dic pel del portal.

Si, ho dic per l'amic.

Patètic.

Sóc jo que no agrado? Tant... tant "algo" sóc que necessiten anar borratxos i desesperats per mirar-me? què tinc? què no tinc? per que xerren tant? per que enganyen tant? volen un polvo sense res especial? coi, que ho diguin i llestos, però que no m'enganyin.

Estic cabrjada.

GRANOTES

Realment em vaig sorpendre molt quan hem vair que hi han uns okupes que segueixen el meu blog com si fos el culebró dels migdies. Espero que no sigui com La Riera, per que realment aquesta nova merda televisiva és com la diarrea més imparable.

Volia fer-vos un resum petit (o això intentaré) sobre el que ha passat des de l'última actualització.

Una ex-alumna de l'Escola Sant Felip Neri, de la qual no recordo el nom, em va veure pel carrer, em va parar i va preguntar de quans mesos estava. Ara hi ha la conya de que estic prenyada i hi han uns quans pares que es discuteixen els gens de la criatura. En Romaní, en Jan, la Carlota i en Miquelet. No ho he fet mai amb cap d'ells!
El nen ja te nom, profeció i fisic: Jan-Antoni Romaní Dalmeu, jugador de basquet de la selecció espanyola, és molt alt i la te molt grossa. Podeu imaginar que jo no he decidit res de la criatura. Si fos per mi seria...

Que més explicar?
Ah! si! El nen ja te padrí, és l'única cosa que jo trio i que és intocable i indiscutible. En Martí i en Lupus seran els padrins. (si, l'ex, ja us explicaré què ha passat)

Les festes de Gràcia.
Doncs ja ho saveu, festa amunt i festa aball, cada dia voltant per la vila amb gent nova i de sempre. Vaig tindre un retrobament, en Joan Vendrell. Ja! Dos o tres nits junts i apa! On para? ni idea! Hem va dir que truaria i encara espero! Però tinc una samarreta seva a casa o siq ui que si no torna tindré una cosa més a l'armari.
Mmmmmmmm, les festes de Sants tant cutres com sempre. Un concert de Pulpito y sus calamares a Viladrau, uns dies a Cal Bassacs, discoteques, bars de sempre, de nous, de vells, passejades amb en Xavitu, fotos. Vacances

I ja arribo a la sorpresa.

Som 11 de setembre, hem llevo a les nou, em dutxo i me'n aig a buscar en Miquel. Hem quedat per anar a les ofrenes, a veure les paradetes i donar un tomb per la catalana Barcelona.
A la tarda quedo amb la gent del Centre i com que només a mi m'agrada el concert d'At Versaris decidim anar a sopar allà al costat. A mitja hamburguesa comença el concert esperat, Els Pets, així que sense pensar-ho me'n vaig corrents deixant la resta asseguts fora de la zona de festa. Quan ells arriben no paren de queixar-se del concert, m'amargo, truco a la Maria i me'n vaig amb ella i en Nauet (el del portal) a l'altra banda del concert. Per allà la vora hi ballen els de SaFa, saludo i torno amb aquells dos. Acaba el concert de l'Arc de Triomf a la una i anem sense pensar-ho cap a Bellvitge, a veure la Gossa sorda.
Després del concert el pla presentat és anar a Poblenou, de festa, de concerts, de rave, "el que sigui! volem festaaaa!" Abans de marxar en Naue m'abraça per deixar-me xopa amb la seva suor. "nooooooo, que vas molt suat!", sento en Lupus que diu algo, em giro, me'l miro, callo i per matar la tensió li dic "pel novembre acabaré el tractament de la malaltia, t'ho volia dir". M'abraça. "noooo tu estàs encara més suat!" l'intento apartar i ell es queixa dient-me que em vol abraçar durant una estona més. Entre els seus braços dirigeixo la mirada a en Martí i li dic telepaticament "què passa? què fa? què faig? com? què?quan? perquè?" i el molt capullo em passa l'ampolla de vodka amb llimona. Crec que haurem de parcticar la telepatia.

Total que dins el metro a en Martí, en Lupus, en Nauet i a mi ens agafa gana i decidim plantar Poblenou i anar al Reloj de la Via Laietana. Cap dels tres para de fer-me la guitza. Com que encara falta mitja hora per que obrim seiem a riure i xerrar. Són casi les cinc i en Nauet marxa a casa, en Martí ens demana que el portem a cass, que està cansat i vol deixar-nos sols per que acabem la nit romanicament. Em miro un, em miro l'altre i penso "Però que cony dius! què saps que no sapiga jo? ara es montarà pelis! Clara passa d'ell, portal a casa, i despres cap a casa teva a dormir sola!". Un cop deixat can Martí enrrere noto altre cop la tensió penjada a l'esquena, ara és ell qui xerra, em deslliuro de la cadena i apa a xerrar. A es vuit decidim anar al Reloj tot passant per la Casa dels Entremesos i veure com reaccionen els companys dela colla de gegants al veurens junts. No junts com a parells, si no caminant un al costat de l'altre. "Faran preguntes?" "Segur i riurem molt". Arribem al reloj, m'acompanya al portal de casa som quan feia abans. Llarga despedida, riures, mossegades, PEDORRETES I PESSIGOLLES.






petons, okupes!

ONDIA! EL MEU BLOG! NO ME'N RECORDAVA!

Ostres! Ara estava buscant una web a l'historial del safari i a la barra de preferits he vist el blog.

Quin cap el meu!

Doncs us vull fer un petit resum.

Pel que fa  a la salut, estudis i feina tot segueix igual.

El musical de La Bella i la Bestia va anar molt bé, i la obra de Puzzle va donar-me una gran alegria en aquesta temporada aburrida i sosa de la meva vida.

Un dels temes principals, l'ex, en fi, li estic agafant molta mania, odi és massa, aixi que només mania.

Després d'un concert al barri ens vam estar morrejant i grapejant. Em va proposar d'anar a casa seva mentres em mirava als ulls i deia que els dos ens estimavem, jo inocent i borratxa me'l vaig creure i vaig seguirlo fins al seu pis. Vaig saludar als nens i de cop vaig notar el so i la fredor dunes manilles lligantse als meus canells, a la poca estona pugem al llit i el molt idiota posa una peli i es soba. Total ni polvo ni peli ja que ell roncava i no podia concentrar-me amb l'argument divertit i surrealista de la peli que estava veient. 

Al concert següent em van dir que només se'm volia follar (jajajajajajajajajaajajaja pero si es va dormir!) i que no sent res per mi (no es gaire maco mentir aixi a una persona que t'estima) i que està enterat de tots els meus rotllos els quals jo utilitzo per posar-lo gelos.

Crec que faré cas al consell del meu germà, fer el que em dicti el cor... quan em dirigeixi la paraula el saludare amb una bona... bufatada. No, crec que no seria tipic de mi, però el somriure de "hola què tal?" no el tindrà pas.

Rotllos, si, deu ni do, em sorprenc a mi mateixa, un es divertit, l'altre un encant, un guapissim, hi ha un altre que cada cop que veig un portal concret em foto a cent, això si només un repeteix, tot i que el del portal... en fi, tot no es pot tenir no? 

Enfi dofí ara he parat d'escriure durant una estona per xerrar amb el Xavitu i li he comentat un parell de coses privade, la resposta... que em mereixo un polvassu, com si fos tant fàcil! Uns, o jo, que han de matinar, altres que s'adormen, uns que es fan enrere... total, diu que em pagara un gigoló.

M'en vaig a dormir que encara són les festes del barri i a més demà m'aixeco dora per montar un sofà nou de l'ikea.

petons amb instruccions!

PAU

Se'm fa del tot impossible felicitar-te en persona tot i que m'encantaria vindre on ets ara mateix.

També se'm fa impossible explicar a tots els que llegeixen això com t'estimo i les ganes que tinc de veure't.

Gaudeix d'aquesta aventura, de l'any més que et presenta la vida i torna quan vulguis però pobre de tu que et perdis les festes del barri i no et pugui pagar una ronda!

MOLTES FELICITATS PAU!

AVUI FAS ANYS - DIJOUS PAELLA

Avui fas anys 
tu no ens enganyes 
i els companys 
i les companyes 
fins aquí hem vingut 
Avui fas anys 
tu no ens enganyes 
i els companys 
i les companyes 
et desitgem sort i salut 

Vas a tot drap 
per l´univers 
damunt d´aquest planeta 
i has completat 
la volta al sol 
amb admirable dignitat. 

Avui fas anys 
tu no ens enganyes 
i els companys 
i les companyes 
fins aquí hem vingut 
Avui fas anys 
tu no ens enganyes 
i els companys 
i les companyes 
et desitgem sort i salut 

Seria lleig 
que ho amaguessis 
tot i que et conserves tan bé 
que si ho fessis 
pel teu aspecte 
ningú no notaria res 


Avui fas anys 
tu no ens enganyes 
i els companys 
i les companyes 
fins aquí hem vingut 
Avui fas anys 
tu no ens enganyes 
i els companys 
i les companyes 
et desitgem sort i salut 

Potser t´hem fet 
prou la pilota 
i és hora que anem al gra 
fóra un detall 
el correspondre 
la ronda podries pagar 

Avui fas anys 
tu no ens enganyes 
i els companys 
i les companyes 
fins aquí hem vingut 
Avui fas anys 
tu no ens enganyes 
i els companys 
i les companyes 
et desitgem sort i salut

MUNTA-T'HO BE

Passats hivern i primavera, 
tancat a casa o enfeinat, 
mirant el temps per la finestra, 
cada dia més atabalat. 

Per fi ha arribat el temps de festa 
anem al poble del costat, 
que tinc tantes ganes de gresca, 
no vull que em facis esperar. 

I posa't aquella samarreta, 
tu ja saps la que vull dir, 
aquella que gairebé ensenya 
el que voldria només per mi. 

I munta-t'ho bé, 
ara és moment de passar-ho bé, 
canya a l'estiu, beu, salta, riu 
i munta-t'ho bé. 

Treu-te la son de les orelles, 
els amics t'estan esperant, 
potser una dutxa d'aigua freda 
serà el millor per començar. 

L'estiu espera a cada poble, 
tota la nit de rock'n'roll 
amb canya fresca i de la bona, 
avui no em podràs dir que no. 

Res més absurd que quedar-se a casa 
remugant per la calor, 
si cada nit donem quatre passes 
podem anar de festa major. 

I munta-t'ho bé, 
ara és moment de passar-ho bé, 
canya a l'estiu, beu, salta, riu 
i munta-t'ho bé. 

Munta-t'ho bé, 
munta-t'ho bé, 
canya a l'estiu, beu, salta, riu 
i munta-t'ho bé. 

Que sempre trobarem mil maneres 
de calmar la xafogor, 
un bany al mar amb la lluna plena 
i els focs d'artifici els poso jo. 

I munta-t'ho bé, 
ara és moment de passar-ho bé, 
canya a l'estiu, beu, salta, riu 
i munta-t'ho bé. 

Munta-t'ho bé, 
munta-t'ho bé, 
canya a l'estiu, beu, salta, riu 
i munta-t'ho bé. 

SÓC FELIÇ PER BEN POCA COSA I LES FESTES MAJORS S'APROPEN!

PETONS CALOROSOS

USAP!

Aquesta nit l'USAP juga la final a París!

SI! segur, aquest any TAMBÉ!

sou els millors!

Tot el suport i els anims des de Barcelona!

Endavant USAP!

Per vosaltres! Un dels nostres himnes!

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. 
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, 
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. 
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta, 
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. 
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar 
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

COM SEMPRE, HO HAN ACONSEGUIT

La meva tieta em va regalar diumenge el nou Cd dels narradors de la meva vida i de la resta de catalans, el nou CD de ELS PETS "Fràgil".

Sempre, sempre ho han fet, sempre m'han meravellat amb els seus temes, m'han fet adonar de com estic vivint, que no sóc la única, que la meva vida és com la de tots, bonica però complicada. Per això sempre ens ho hem de montar bé per trobar festes per fer el burro i ulls que ens facin somiar en cada cantonada encara que uns no voldrem repetir, per que es de cobards, però a la vegada serem els amants que no toquen el seu amor.

Segurament tots pensarem en sortir a correr als vespres feixucs, desitgem dir bona nit a cau d'orella a una persona en concret, o a tots els amics, des de els meus nous fins als que duiem els pantalons curts i els genolls pelats i jugavem a les places de les escoles i fallavem gols cantats per una petita i dolça distracció.

Mals d'amors tots n'hem patit, tots hem anat al cel i hem tornat, tots hem dit no t'enyoro mentres creiem tot el contrari, potser encara no hem trobat aquell cambrer que mai tindrà prou per dir-nos amb un somriure que ell és la solució. O es que el vostre amor és el vostre segon plat? o potser el millor amic de la vostra parella la qual te altres llits calents, parlem-ho!

Mai us heu preguntat per que us estimen sigueu com sigueu? I segur que un moment en la vostra vida us vau preguntar què era un profilàctic!

Quans dies amb pluja heu viscut i malgrat això heu notat que era un bon dia i tot i que plou no voleu cap paraigües per que la pluja sempre refresca la ment!

Tots hem tingut un amic trist, l'hem abraçat i li hem dit "jo sóc el teu amic", segur que heu passat estones de cel amb molta gent. Qui no ha cantat amb una guitarra a la bora dels amics una cançó que convida a anar a una festa? Qui no ha desitjat que arribi l'agost?

Qui hem digui que no li agrada els pets.... me'l puc creure, però no em creuré mai a la persona que em digui que no se sap ni un bocí de qualsevol cançó!

Petons republicans amb ganes de ser reis!

VULL PER DEMÀ OBLIDAR

TU ETS LA LLUM

He passat la diada més maca de Cataunya sola, és esntrany, estigués com estigués el meu "estat civil" sempre sortia amb qui fos a recorre tota la rambla. Aquest any no. No es que se'm fes dur, no, no ho ha sigut, però faltava quelcom, el sentiment de "mira quans cavallers disposats a donarme una rosa de drac" o simplement creuar mirades o buscar un llibre especial. Aquest any només hi ha hagut un Sant Jordi que ha vençut un drac i m'ha donat una rosa, mon pare.

Ara sona un tema especial per mi.

TU ETS LA LLUM - LAX'N'BUSTO

Feia temps que de tu em parlaven 
però el meu cap a altres llocs estava 
pensaments de tu en tenia 
però estimar-te, jo no en sabia. 

A poc a poc en tu jo vaig creure 
tot vaig deixar-ho per venir a veure´t 
i ara sé que si et vull trobar sempre t´hauré de buscar. 


I per què així, tan difícil 
és la vida el que em queda 
la regalo, no m´importa 
si tu volguessis 
creuaria pel temps per estar amb tu 
abans de l´hora per sempre. 


Tu ets la llum, tu ets el camí 
tu ets la fi del meu destí 
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. 
Sento el cor el sento a dintre 
sento algú a dins meu que crida 
diu que segueixi encara que em senti feble. 


passaré per mar, terra i aire 
lluitaré sempre amb el diable 
tu només fes quetingui forces 
i ni cent homes podran parar-me 


Si em dius que em posi al foc, jo em cremo 
si em dius que em tiri al pou, m´ofego 
si em dius corre, jo més depressa 
si em dius calla, escoltaré. 


Tan sols parla, tan sols guia´m 
tan sols porta´m, tan sols digue´m 
com buscar-te, com trobar-te 
si tu volguessis 
creuaria pel temps per estar amb tu 
abans de l´hora i per sempre. 


Tu ets la llum, tu ets el camí 
tu ets la fi del meu destí 
quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar 
sento el cor, el sento a dintre 
sento algú dins meu que crida 
diu que segueixi 
encara que em senti feble. 


Tant se val si d´un gra 
se´m fa una muntanya, tan se val 
el que hagi d´aguantar per tu 
no m´importa que hagi de deixar 
la porta ben oberta, si es el que tu vols. 


Tu ets la llum, tu ets el camí 
tu ets la fi del meu destí 
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. 
Sento el cor, el sento a dintre 
sento algú dins meu que crida 
diu que segueixi encara que em senti feble. 

QUI ENTENGUI ALS HOMES QUE ELS COMPRI TOTS!

Realment porto una setmana pensant que m'han canviat als tios:

Uns que no demostren res del seu interior i de cop es dignen a dir una petita paraula freda i sense res en especial, per l'altre banda a la primera nit ja t'estimen i per últim s'emprenyen per que no els tries a ells... 

QUI ELS ENTENGUI QUE ELS COMPRI! no, no, no cal que paguin per això! QUE SE'LS EMPORTIN DE FRANC! XD

aix.. no tinc res a dir, sincerament.

apali macus i maques! petons d'una dona!

PARLAR MOLT I DE RES, COM SEMPRE NO?

Avui, al mig dia, me rellegit per milèssima vegada MOLT SOROLL PER NO RES del mestre WILLIAM SHAKESPEARE. No se per que us explico això, no te res a veure amb el que pretenia escriure. Si, en el fons si que te a veure, he pensat en el meu Benedicte. Res depriment, no he plorat, només he enyorat un xic, no... enyorar crec que no era el que sentit... o si. He pensat que ho donaria tot per fer l'amor una sola vegada amb ell. És una cosa que... bé, no se com dir-ho per no semblar el que no és. Quan jo ja podia ell només es fixava en el JB.

Després d'això m'he posat a recollir l'habitació, m'he posat un CD on hi vaig fer un popurri de les cançons del rock català que hem sembla que diuen quelcom de mi, o que m'agradaria que ho diguessin. Com anar al cel i tornar, em fa riure, dissimulat, la solució, el far del sud, camins, beaby only you, més que la meva sang... 

Una d'aquestes diu...

NECESSITO VEURE'T PLORAR - BERTA

Vius aprop del meu record

tant lluny i a cops tant aprop

no puc pensar que així s'esfuma l'amistat

sents la meva veu al teu cap

jo sento que hagi acabat

com un amic pot haber-me volgut fer tant mal?

si el camí se't trenca en dos com dos vides

si no t'importo prou i oblides

tots els anys que he estat al teu costat

pots creure'm jo mai he intentat ferir-te

però tu no has cregut en el record 

de qui més et cuida

si ara vols tornar a aquella amistat

només necessito veure't plorar

vull veure't lluitar

sentir que pots canviar

oblida el que ha passat

però necessito veure't plorar

te vist creixer i fer-te més fort

t'he vist somriure al món

i se que te'n sortiràs

ara lavida et dona la mà

vols que oblidi com m'has tractat

a mi i a tot el teu voltant

t'enyoro però oblidar a tos ens costa massa esforç

si el camí se't trenca en dos com dos vides

si no t'importo prou i oblides

tots els anys que he estat al teu costat

pots creure'm jo mai he intentat ferir-te

però tu no has cregut en el record 

de qui més et cuida

si ara vols tornar a aquella amistat

només necessito veure't plorar

vull veure't lluitar

sentir que pots canviar

oblida el que ha passat

però necessito veure't plorar

saps on sóc i com trobar-me

no vull que només quedin records

aquesta carta i les meves llàgrimes que cauen

no vull sentir dir paraules 

només vull com jo veure't plorar

necessito

vull veure't lluitar

necessito

sentir que pots canviar

necessito

oblidar el que ha passat

necessito

però necessito veure't plorar

aquesta cançó sonava al meu cap als anys que no vas estar al meu costat quan més et necessitava M.

apali! molts petons dels acords més tendres del rock català!

PIM PAM

El dinar encara no està fet del tot i per distreure la panxa que ja rondina m'he deixat caure per ací.

No tinc res a explicar-vos, bé si que les tinc, però no se si les posare per auí, semblari molt... quin és el femení de "dionisio"? seria quelcom semblant a venus, no? bah! és igual, ara no encendré les neurones per trobar un sinonim. XD

El cas és que crec que he lligat, i jo tona no he sapigut quina canya agafar ja que eren dos a la vegada Xd ja saveu que això dels trios m'estressa! com la Tània va dir "no sóc bidiestra". Al matí següent d'aquest fet que sembava no recordar, ja que l'última canya va ser l'11 de setembre... no, es por dir que ni canya. Coi! que haig de dir jo que no pillo les indirectes! Be no m'enfilo per les branques que això se'm dona massa bé.

El fet és que al matí següen al meu cap sonava un tema de ELS PETS, Hola i adéu. Jo no sóc així, ja no, però mireu, és el que hi ha! :P

Ens vam conéixer un divendres 
en un regional express 
just a l´alçada de Vilanova 
vam quedar de veure´ns després. 

Se´ns va fer de matinada 
en un bar atapeït 
fotent-nos mà sense cap vergonya 
concients de no tenir llit. 

Dissabte el destí ens va donar 
el pis de la meva cosina 
i tota la nit sensera 
ens vam fer un fart de llepar 

Pim Pam! 
sense parar, 
morts de son i esgotats 
quin gran cap de setmana 

Pim Pam! 
ja està acabat 
quin mal hi ha si ens agrada 

Casualitats d´un diumenge, 
erem al mateix bagó. 
Per quedar bé i una mica d´esma 
vam citar-nos un altre cop 

Sabent que no faries cap 
em vaig treballar la cambrera 
concient de que tu a les fosques 
tastaves un altre plat 

Pim Pam! 
i adeu siau 
sense segones parts 
que tot ho empudeguen 

Pim Pam! 
ja està acabat 
mai sabrem com ens deiem 
ni falta que ens fa 

Perquè plorar pendents de 
trucades que no es fan 
si a cada cantonada 
hi ha ulls que et fan somiar 

Pim Pam! 
i adeu siau 
repetir es de cobarts 
preferim les sorpreses 

Pim Pam! 
ja està acabat 
sense re planejat 
vivint la vida de pressa 

Pim Pam! 
ja està acabat 
tan de gust i encatat 
mai ens tornarem a veure 

Pim Pam! 
i adeu siau 
mai sabrem com ens deiem 
i ens és ben igual.

NO SE QUIN TITOL POSAR, MHE QUEDAT SENSE PARAULES ;)

Aquesta nit m’he despertat molt (per l’insomni) però al tindre a mà una caixa de valerianes ajuda.

Amb aquesta ajuda he tingut no un somni, sinó quatre, pel que recordo, o potser han sigut quatre coses en un! A més pateixo un xic pel tema… eren eròtics! Serà que necessito algo? XD

 

El primer, estava celebran la victoria d’ahir nit amb en Gerard Piqué. El somni és ben normal, fent els cants normals, bebent, rient, saltant… de cop ell m’agafa de la cintura i a punt de fer-me un petó de pel·licula apareix en Migui, m’estira del braç i s’abansa al Piqué, aquest desapareix i el meu amic rosset se m’emporta a un del carrerons del voltant de canletes i (CENSURAT).

 

M’he despertat, he estat una estona maleïnt el per que en Piqué havia marxat si hi havia prou Clara pels dos. Recordant el somni m’he adormit i m’he trobat a Aire (una de les discoteques d’Arena) amb la Tània, la Gemma, en Marc (lupus), el Martí, l’Adrià Pallé i el Xavitu, hi havia altres persones que no recordo pero que segurament eren de la colla de sempre.

Tots estaven embobats amb una cambrera i entre canyes intentaven aconseguir un cubata gratis, però la preciositat de curbes extraordinaries s’acosta a mi i a la Tània i ens proposa anar a la sala dels treballadors i allà fem (CENSURAT) quan sortim d’allà els nois estan rabiosos per que ens hem endut a la gran dona del local, i per que no s’enfadin els combidem a una galleda enooooooorme de ballentines amb cola i ells per agrairmo m’agafen i intenten superar a la cambrera (només l’Adri, en Xavitu i en Marc) quina convinació més estranya, a més feia mooooolt temps que no somiava amb l’ex i mireu, m’he quedat tant ampla. Per cert, si l’Adri és com l’he somiat haure d’acostar-me algun dia a Araós. XD Al Xavitu se’l veia una pel despistat i el Marc”controlava” la situació. La resta també esta CENSURAT

Això si, la cambrera i la Tània… buf! Que divertit! Jajajajajajajajajajajaja el que passa que les dues em passaven dos pams!

 

La resta de la nit se que he somiat pero no recordo el que.

ALGÚ TE EL COMANDAMENT DE "CLICK!"?

Ahir, al cagar-la, al fotre la pota fins al fons, vaig recordar un tema. No em sortia la lletra... només eren quatre acords que no em permetien ni la priera paraula, però suposo que quan un vol pot. Voler és poder... quans cops ho he sentit això.

"No se si podré superar les proves fisiques de rescat d'alta muntanya...

tranquila Clara voler es poder!

Als dos anys em diagnosticaven una malaltia ossia."

"Aquets estudis són molt dificil, no se si podré passar neta

tranquila Clara voler és spoder!

He deixat els estudis per culpa de la salut"

"No el tindre més amb mi, em te mania o quelcom semblant... no em parlarà més, que dic, si ja no ho fa!

tranquila clara voler és poder!

li vaig enviar un correu amb tots els meus sentiments i se que l'he cagat moltíssim, tinc el presentiment que no ho respondrà mai."

Aquí va el tema que vaig recordar.

Blau - Lax'n'Busto

Han passat ja molts anys desde el primer cop 

Que jo a tu et vaig veure 

Recordar no es difícil 

Difícil va ser 

Tenir-te al meu costat 

Ella no es impossible 

Com deia aquella cançó 

Qui espera desespera 

Però si aguanta, ho pot tenir tot 

I és que en despertar 

han passat uns anys 

Tu ho eres tot 

No sabia com tocar-te 

Com tenir-te i respirar-te 

Jo no puc seguir així 

El que no pot ser no serà 

Passen els mesos no et veig mai 

Has fugit o te imaginat? 

Diuen que l'amor no és difícil 

Aixó potser ho vas dir tu 

Tan fàcil com dues mirades que 

És creuen quan el destí ho va manar 

No saps que costa molt esperar 

Imagina't tu, al meu costat 

Vaig tocar el cel quan em vas dir 

Que no podies respirar sense mi 

Ara he de dir-te 

Que dins el meu cor 

Tot hi molt de desitjar-ho 

No hi cabien les paraules 

Que ara surten confesant el meu amor 

Quan soc dintre de tu 

I tu ets a sobre de mi 

Sento que tot el que vaig somiar 

Vola, cap a un cel blau Pero potser l'amor i la llibertat 

Son notes d'una harmonia 

Dissonant i malsonant 

Que ha oblidat el pas del temps 

Caminaré cap a un altre costat 

El que no pot ser no serà 

Viure i patir no és el mateix per mi 

Doncs l'amor no és la guerra 

Jo no ho vull així 

Potser que jo si vulgui i no vulguis tu 

Que no vegi que ja t'he perdut 

T'he estimat sempre i sempre voldré 

Saber de tu, saber que et va bé 

El que vas somiar 

Saps que no ho seré mai 

La meva sang no es blava 

No, no, no perquè soc humà

Com sempre m'he deixat els petons i he reditat això... aix... quin cap que tinc...

petons... petons... va com que necessito "mimus", no, no me'ls mereixo, necessito una bona bronca pel que he fet:

 

petons dels que vulgueu, avui regalo! XD

CONFECIONS

No puc enganyar més al personal.

Fare una confeció que només la sabran els quatre aburrits que llegiu això.

No me'l puc treure del cap, encara busco la solució, encara se'm talla la respiració quan sento el seu nom o qualsevol cosa que me'l recorda. Encara n'estic enamorada i ja comença a ser... perillos no seria la paraula més encertada... preocupant...? potser... ni idea.

Molts em dirieu el que ja m'ha dit tothom, que el temps cura, però saver que a ell el cura i a mi no... ai, millor no saver com esta ell.

Vull solucions, dir "tal dia farà un any" i creure les meves propies paraules. Vull semblar forta i ho estic fent fatal.

Se que una solució és estar amb altres tios, no funciona, ja ho he fet, i no puc, se m'ha encongit altre cop el cor. Tenia un bon tio entre les cames i així es va quedar, entre les cames i res més, no podia estar amb un amic i pensar en el meu ex, no puc.

Ho podria parlar amb ell ja que conec el que fallava, per molt que m'ho estudii sempre arribo al mateix lloc. Se que no ho fare, parlar amb ell, potser sóc valenta per fer esports de risc, per penjarme dels arbres, per "jugar amb foc", però quan es tracta del que tinc dins... són com les agulles, els pallassos i l'ET, em fa pànic.

Escric sense pensar el que taclegen els meus dits i a la vegada em dic "que cony estas fent escrivint això, aquí? COBARDA!"

No el perseguiré, no seré la tipica ex enganxifosa i pesada que controla el galliner dels altres, però necessitava dir tot això a algí, i com que tothom està cansat de sentir-me ho escirt i llestos.

M'és igual si això ho llegeix ell, tampoc em diria res. Igualment dubto que vagi llegint el que penso, dic o faig.

Tinc masses coses a dir que no se com escriure així que deixo això a mitges, i que espero que no continui.

Una altre solució és marxar

només hi ha un problema...

...els diners...

per que les ganes ja hi són.

Petons de veritat

ESTUPIDAMENT FELIÇ

Ahir vaig estar parlant amb ell com si res hagues passat, vull dir que parlavem com qui parlo amb qualsevol altre persona.

Ara hauria d'estar a classe, però m'ha agafat un atac (un brot de dolor) i he preferit quedarme a casa. És un rotllo això...

La Nal·la, després d'estar-se hores jugant amunt i aball a futbol, a carreres, a sumo i a moltes altres coses la tinc tota tranquileta i ronronejant a la falda. Quin solet de gata, m'encanta.

Quan ha vingut a la falda hi tenia el portatil i ella amb el cap la empes per fer-se lloc a les mebes cuixes. jejejejejejejejejejejeje

Ara se li cau el cap, s'està a dormint, no m'estranya, aqui tenen posat el programa dels matins, un programa que estaria be si devatissin coses més interessants que l'actualitat, o sigui iva, crisi, sous, legitimitats... sempre és el mateix... aix (suspir).

La iaia no ho mira, pero si li canvio el canal em diu que ho estava escoltant... joder, m'agradaria poder veure coses que no tinc al devant, com mon pare, que dorm i veu les pelis a la vegada i si canvies de canal diu... ho estava veient...

Aix, tinc massa dolor per continuar escrivint XD

aixi que....

Petons... ostrs, no sede que poden ser els petons d'avui... mmmmmmmmm

Vah, és igual.

Petons dels que vulgueu!

HAT TRIK

Realment aquest cap de setmana, contant divendres, ha sigut increible, feia temps que necessitava descansar el cervell, masses voltes que portava fent el noi al meu cap.

Tot va comensar al centre, amb la gent de cada divendres, dissapte al clot i diumenge a "Santaco".

I s'ha de dir que no he sigut gaire bona en aquets tres dies, però en fi, el passat passat està.

M'he quedat en blanc devant de la pantalla durant cinc minuts XD

que fort!

Realment no tinc la inspiració necessària per escriure quelcom entretingut i molt menys interessant.

Pel que he sentit a dir, dintre de poc Arrós Covat escalfarà els fogons per donar-nos a gaudir molts més arrossos, però aquest cop, de qui seràn? 

Tieta, t'estimem!

Petons d'arrós!

ENYORAMENT

Saveu que trobo a faltar molt ara mateix? el Tio Canya!
Quins temps, quins anys aquells que ens hi passavem tota la nit bebent, cantant, jugant, xerrant, fen l'imbecil, veient partits del barça, lligant, babejant dels nois que entraven i es recolzaven a la barra, les ratafies, els calis, els mesclats, gintonics, camarero! que? una de patxaran! una de que? patxaran per la font del gat...
quines nits mare meva! eren més vives que mai, se'm feien tant curtes que sorprenien i tot!
La primera birra, el primer gintonic, el primer cali fred, la primera ratafia en got de cubata ple i sense gel, els primers ligues de no recordar el nom del noi, les esperes eternes al futbolí i a can felip...
i de cop sonava... de tot l'univers i del món sencer! el més fort de tots i bon jan també! [...] ei! muscul, musculman!
o també... es el juego del gato y el raton! oh aquesta si que em feia aixecar de la cadira! i encara ho fa! estas asustado, tu vida va en ello, pero alguien tiene que tirar del gatillo!

i un cop va sonar aquella cançó que em feia pensar en una persona concreta, igual que la resta de temes del mateix grup.

SEXO EN LA CALLE - LOS DE MARRAS


Quier que me ahorques con tus bragas.
Quiero atragantarme con tus flujos vaginales,
jugaremos a los juegos más antinaturales
follaremos en el suelo como unos animales,
cuando la luna lo diga, saldremos escurridos,
que si viene nos la lía monta una carniceria
a quien coño se le ocurre tener... un viejo policia.

Quiero cabalgar sobre tu lomo.
Quiero que te anudes a mi cuello y te lo como,
perderemos los papeles follando en ascesores,
en el patio de un colegio o en el techo de mi coche,
brindaremos un orgasmo a gente que nos mira,
que nos grita y nos critica y en el fondo lo que pasa,
es... es... que semueren de envidia.

Sexo en la calle o en cualquier jardín.
Quiero que sepan como estoy por ti.
Vicios prohibidos en qualquier rincón.
Orgasmos salvajes follando a piñon... follando a piñon.

Quiero que me ates a tu cama.
Quiero que em arañes hasta que sangre mi alma,
romperemos nuestros cuerpos a golpes de lascivia
follaremos en el metro saldremos en las noticias,
pensaran que estamos locos, que no somos humanos,
si l nuestro es puro vicio, solo sexo, una locura.
Tu te estas mojando toda y a mi... se me esta poniendo dura.

Quiero ser un pirsing en tus tetas.
Quiero ser un bicho que te suve por las piernas
para llegar a ese monte donde se que hay más bichillos
que te pican, que se esconden, que estan todos calentitos,
y me voy a poner chulo para echarlos a patadas
y el que me vacile pilla, no me ando con tonterias
y es que me pongo celoso... hasta de tus ladillas.

Sexo en la calle o en cualquier jardín,
quiero que sepan como estoy por ti.
Vicios prohividos en cualquier rincón.
Orgasmos salvajes follando a piñón... follando a piñón.






Petons de ratafia!

HE SIGUT UNA INFERMERA

Avui he fet una migdiada, i no se com m'ho faig que dormo millor a les tardes que a les nits. Se que dormir a les tardes proboca poca son a la nit XD

He somiat que era la Carla de Scrubs i la resta de personatges eren amics que conec. Que divertit ^^

Al somni em oenjava un Mallorquí (entrepà de sobrasada i formatge) i m'he despertat amb ganes de menjar-ne un, he baixat les escales del llit (dormo en una llitera de matrimoni de 2m d'altura) i he anat corrents a la nevera. 

Jo: Merdaaaaaa!

Mama: Què passa?

Jo: No hi ha sobrassada!

Mama: i?

Jo: doncs que volia un mallorquí TT.TT

Mama: doncs fes-ho amb qualsevol altra cosa...

Jo: mmmmmm xoriço!

I tota feliç me torrat el pa, hi he posat els ingredients i cap al microones!

Ara estic millor de tot el que em passa, bé, de les dues coses que em passen ara, encara que només pensi en una sola, com a  mínim torno a menjar, dormir ja és més dificil.

Vaig a desfogar-me:

Se que tothom diu el mateix quan està enamorat, però joder necessito dir-ho:

Mai, a ningú, l'he estimat tant com a ell i encara ho faig! Ara si que ho tinc "gola aball" encara que si algú tingués la solució al problema hi tornaria corrents amb ell. No patiu, no estic plorant, estic somrient. que quedi clar que no renuncio a ell, tenir-ho "gola aball" es que ja no m'estic menjant el cap amb coses que no tenen ni solta ni volta.

I no ho dic com ho diu tothom cada cop que esta enamorat, ho dic de debó, des del fons del cor i des del cap. Saveu per què? Amb ell he pensat per primer cop en la frase "formar una familia", ell no ho sap, al menys jo no li vaig dir per que veia que ja era massa tard.

Tinc ganes de veure't.

Ala, ja ho he vomitat, de fet no se si s'entendrà el que vull dir XD quan vuido el pab em costa entendrem a mi mateixa, aixi que... vah! ja us ho fareu! ;)

Per cert, algú a trobat es meves olleres? :P

Petons dolços d'elfa d'orelles no punxegudes.

D'ON VE?

Avui buscant les olleres he trobat un paper on hi havien unes paralues escrites en boli negre "BURUA GATEZAN ARI NAIZ, INOR BEZELA MAITE ZAITUDALAKO" la meva cara al veure això ha sigut tiot un poema, no recordo quan ho vaig apuntar, no recodo d'on ho vaig treure tot i que em sona d'alguna cançó de'n Fermín Muguruza, de Tapia eta Leturia... ho he buscat i no he trobat res, però seguiré.

Ah! ara pensareu, per que tant de misteri per aquesta frase? es que la traducció ve a ser, més o menys "ESTIC PERDENT EL CAP PERQUÈ T'ESTIMO COM  ANINGÚ".

Ja ho he trobat, és un tema de Latzen que es diu Laztana

http://www.youtube.com/watch?v=Xtx7peOulns

"Eztarriko korapil sendo hau

nahi nuke askatzea
kantu hau bukatzean
ezagutu zenuen sumendia
etengabe su jauzian
itzaltzen doa orain.

Aitortzen dut 
haseran jolas soil bat zen
aragiaren gosea
mila mozkorren azkena
Barkaidazu baina oraingo hontan
ni naiz babes eske datorrena
fideltasunaren ardura.
Aldatu naiz
zurekin pentsatzeak
odola irakiten dit
ezintasuna dakarkit, zu gabe.

Inoiz ez dut sinistu amodioan
sexuaren indarrak
estaki dizkit begiak
azkenik neri ere iritxi zait
sentimendu garaia
sentitzeko garaia.

Aitortzen dut....

Burua galtzen hasi naiz
inor ez bezela maite zaitudalako
benetan."

se que hi posa a la resta de la cançó, però si ho voleu saver ho haureu de buscar ^^

DORMINT HE SIGUT FLIÇ

Avui he fet una migdiada, estava molt cansada d'ahir i d'avui al matí.

He tingut un somni on era feliç, se'm veia contenta i sense preocupacions, i tot gràcies a una sola cosa. No l'explicare ja que no hem vull menjar tant el cap com cada cop que penso... a vegades pensar és dolent per l salut, en sóc conscient, però no compleixo el que haig de fer XD

Ara mateix la cara em vull però tinc fred.

La Nal·la està juganera, corrent amunt i aball.

Estan fent anuncis, estem veient I Robot. Prometo que em llegiré els llibres d'Isaac Asimov.

Ara he recordat una cosa maca ^_^.

I ara n'he recordat una d'aquest matí, jo al carrer esquivant una foto i de cop un bar i el cor encongit.

Vull solucionar una cosa i no se com fer-ho, però crec que si conec la solució.

Estic cansada, el dia de Sta Eulàlia ma matat, a sobre encara estic morta de la pluja i la pedra de la rua, més el cansanci d'aquets dies de no dormir ni menjar.

Vull hibernar durant el que qued de Febrer i si em despertes amb son dormiria encara més.

Que pari el món que jo baixo aquí!

Encara falta peli i se'm tanquen els ulls!

petons de polbora i tabalada.

UN SOMNI DESCOLLONANT I CARNAVAL

El Carnaval és una festa que mai m'ha apassionat però sempre hi he hagut de participar encara que aquest any és diferent.
Aquest vespre és la rua de Barcelona i els Joves el Centre i participem amb un carrossa feta a correcuita i molt maca pel que m'han dit. Només hi ha un inconvenient, esta plovent...

Avui m'he llevat dora per ser dissapte de no fer res, però ma desvetllat un somni...
encara flipo!
Jo estava plorant a les escales del devant del metro de la L11 a la parada de la casa de l'aigua i de cop el meu company de taquilla (el delegat de l'altre grup de 1r curs el qual no em tingut prous converses com per somiar aixi amb ell ¬¬) seu el meu costat preocupat i preguntant que em passa. Jo li responc que estic trista per penes d'amor, ell insisteix en saver-ho més detalladament i jo li descric la història.
Despres d'una estona em pregunta quin és el meu tipus de tio i jo li dic: barba, esquena ampla, mans grans i més gran que jo (casualitats de la vida ell és més o menys aixi, però com molts altres tios al món) total que m'agafa les mans les posa a la seva barba i sem llença al damunt Ô_Ô
Finalment em porta a casa meva (que no semblava casa meva, coses de somnis) amb una harley mooooolt xula (el millor del somni XD) i jus comença la part no apta per menors que em desperto d'un salt miro al meu voltant, bec aigua i.... cling! ja no puc dormir! maleït somni, m'ha desvetllat!





Així que ja saveu que faig devant de l'ordinadora les onze del matí rentada i esmorzada TT.TT

S'ha de dir que ara em ric pensant en el somni, però riure més de mi quan vegi a aquest noi al bar XD JAJAJAJAJAJAJA
...joder, encara no tres dies soltera i ja somio aquestes coses amb altres persones...





petons de confeti de colors, que és marevellós!

COMENCEM MALAMENT

No se per on començar, ho faci com ho faci serà malament.

Jo volia explicar-vos anegdotes de la feina, però degut a la meva malaltia he decidit renunciar. Ultimament tinc brots de dolor i no em conve caminar i pujar escales durant hores al llarg dels dos  mesos.  Així que pasaré a altres temes.

Avui m'he llevat a quarts de set, com sempre. Me envolicat amb l'adredó, si està massa bé al llit, me preparat i a correcuita he anat cap a classe.

Espera el metro, llegeix la porqueria del 20minutos, arriba a Trinitat Nova, agafa la linia 11 i baixa a la següent parada... un viatge llarguet i pesat.

Total he arribat corrents a classe 5 minuts tard i a sobre no hi havia ningú.

Ens em disfreçat de corcs tres bojos del grup.

He marxat cap a casa un parell d'hores abans de plegar ja que em trobava malament...

De fet no tinc gaire a explicar avui.

Només aguantar-me les llàgrimes mentre la gent parlava d'un tema poc oportú per mi: hipoteques, parelles felices, embarassos, matrimonis... quina tornura.

Ara m'han proposat anar al centre a acabar les carrosses per la rua de Barcelona de demà, però no em ve massa de gust.

Em fare qualsevol cosa per sopar i mirare alguna peli cutre, com la que fan ara a LaSexta, Corazón de Dragon. Estic sola a casa durant aquest cap de setmana.

M'agraden els dracs, sempre me'ls he imaginat bons, nobles i respectuosos a tot. 

Que puc fer-me per sopar?

Petons d'elefants amb nata i espurnes de xocolata.

Fa poc un bon amic, que m'estimo molt (hola Xavitu!), va fer-se un blog per explicar el seu dia a dia al nou bar restaurant que té. No se per que m'he animat i he decidit fer el mateix, però amb la diferència que jo explicare el meu dia a dia, que es molt dferent al seu. Esper-ho que no t'ofengui aquesta imitació, però em pot anar bé per distreurem aquets dies. ^_^

Jo estudio el primer any de conservació i restauració a l'ECRBCC i demà començaré a treballar amb el GENAB en una campanya d'educació ambiental porta a porta al barri del Raval i del Gòtic de Barcelona.

Ara comensaria a escriure tot el que m'ha passat pel cap durant el dia, o el que m'ha passat a classe, però no vull començar amb penes, ja que torno a ser soltera i ho tinc molt poc digerit, de fet ho tinc atravessat per damunt de la gola, o sigui que ni "gola aball".

Coneixent-me us puc dir que el més segur és que aquí apareixera un personatge molt estimat, la meva filla, la Nal·la, és una gata de uns sis anys, tigradeta i molt, molt, molt, molt juganera, moltíssim. També us vull avisar que fa molt de temps que no escric res i que les faltes d'ortografia i les frases "rares" poden predominar en les meves parrafades.

Pels que no em coneixeu.

Hi hauran temes que potser nombrare però no explicare, com el tema esquena, joves del cetre, assajos... aixi que intentare fer cinc cèntims ara mateix:

Em dic Clara, tinc 21 anys, tinc els ulls de coloraines, sóc baixeta i sempre tinc ganes a fer coses noves, però a la vegada m'agrada la tradició i els amics de toooota la vida, encar que en vull fer de nous en cada moment.

Des de fa dos anys i pico pateixo una malaltia anomenada espondiloartropetia, la qual em causa molt dolor a la columna vertebral i em priba de fer coses que abans feia, com carrergar la bestia de la colla, anar a corre pels mateins, sortir fins que sortis el sol per segona vegada, excurcions d'alta muntanya, tocar la gralla... hi han coses que he pogut recuperar a mitges. 

Faig teatre al Teatre GESPA del Centre Sant Pere Apostol, sóc diable del Casc Antic i porto el Dofí de Barcelona. També estic a un grup de joves amb ganes de festa, els Ass. Joves del Centre.

M'agrada el calipo de llila i llimona, els playmobils, les paradetes d'artesania, llençar les ampolles de vidre amb força dins del contenidor per sentir com es trenquen, el mon dels sioux, la cerbesa i les croquetes.

Sóc una fan de Bola de Drac (porto tatuat el rei pilaf), de'n Joker i la Harley Quin, de la serie "Scrups" i "La tata".

Les meves pelis preferides són: Ballant amb llops, Cadavers per postres, La Bella i la Bèstia i Nolt soroll per no res.

Els llibres: La ciutat sense temps (Enrique Moriel) i la triologia de El llegat (christopher Paolini)

El títol del blog "Pedorretes i pessigolles" va dedicat als meus moments en que em fan aquetes coses i jo sempre dic "No! pessigolles no!" o "No! pedorretes no!"mentre em defenso, o ho intento, amb mossegades. 

El meu secret (que sap tothom) es que sempre dic que no vull, però sóc feliç quan m'ho fan.

Hi ha gent que em diu o deia Elfo, pero no elfo de Tolkien (guapos, ben plantats, cabells llisos i llargs...) elfo de... riallera, xerraire, juganera, entremaliada, baixeta...

Buf! pobres, quin rotllo us he fotut!

Petons de maduixes alades a tots!