Fa poc un bon amic, que m'estimo molt (hola Xavitu!), va fer-se un blog per explicar el seu dia a dia al nou bar restaurant que té. No se per que m'he animat i he decidit fer el mateix, però amb la diferència que jo explicare el meu dia a dia, que es molt dferent al seu. Esper-ho que no t'ofengui aquesta imitació, però em pot anar bé per distreurem aquets dies. ^_^

Jo estudio el primer any de conservació i restauració a l'ECRBCC i demà començaré a treballar amb el GENAB en una campanya d'educació ambiental porta a porta al barri del Raval i del Gòtic de Barcelona.

Ara comensaria a escriure tot el que m'ha passat pel cap durant el dia, o el que m'ha passat a classe, però no vull començar amb penes, ja que torno a ser soltera i ho tinc molt poc digerit, de fet ho tinc atravessat per damunt de la gola, o sigui que ni "gola aball".

Coneixent-me us puc dir que el més segur és que aquí apareixera un personatge molt estimat, la meva filla, la Nal·la, és una gata de uns sis anys, tigradeta i molt, molt, molt, molt juganera, moltíssim. També us vull avisar que fa molt de temps que no escric res i que les faltes d'ortografia i les frases "rares" poden predominar en les meves parrafades.

Pels que no em coneixeu.

Hi hauran temes que potser nombrare però no explicare, com el tema esquena, joves del cetre, assajos... aixi que intentare fer cinc cèntims ara mateix:

Em dic Clara, tinc 21 anys, tinc els ulls de coloraines, sóc baixeta i sempre tinc ganes a fer coses noves, però a la vegada m'agrada la tradició i els amics de toooota la vida, encar que en vull fer de nous en cada moment.

Des de fa dos anys i pico pateixo una malaltia anomenada espondiloartropetia, la qual em causa molt dolor a la columna vertebral i em priba de fer coses que abans feia, com carrergar la bestia de la colla, anar a corre pels mateins, sortir fins que sortis el sol per segona vegada, excurcions d'alta muntanya, tocar la gralla... hi han coses que he pogut recuperar a mitges. 

Faig teatre al Teatre GESPA del Centre Sant Pere Apostol, sóc diable del Casc Antic i porto el Dofí de Barcelona. També estic a un grup de joves amb ganes de festa, els Ass. Joves del Centre.

M'agrada el calipo de llila i llimona, els playmobils, les paradetes d'artesania, llençar les ampolles de vidre amb força dins del contenidor per sentir com es trenquen, el mon dels sioux, la cerbesa i les croquetes.

Sóc una fan de Bola de Drac (porto tatuat el rei pilaf), de'n Joker i la Harley Quin, de la serie "Scrups" i "La tata".

Les meves pelis preferides són: Ballant amb llops, Cadavers per postres, La Bella i la Bèstia i Nolt soroll per no res.

Els llibres: La ciutat sense temps (Enrique Moriel) i la triologia de El llegat (christopher Paolini)

El títol del blog "Pedorretes i pessigolles" va dedicat als meus moments en que em fan aquetes coses i jo sempre dic "No! pessigolles no!" o "No! pedorretes no!"mentre em defenso, o ho intento, amb mossegades. 

El meu secret (que sap tothom) es que sempre dic que no vull, però sóc feliç quan m'ho fan.

Hi ha gent que em diu o deia Elfo, pero no elfo de Tolkien (guapos, ben plantats, cabells llisos i llargs...) elfo de... riallera, xerraire, juganera, entremaliada, baixeta...

Buf! pobres, quin rotllo us he fotut!

Petons de maduixes alades a tots!