domingo, 21 de marzo de 2010

ALGÚ TE EL COMANDAMENT DE "CLICK!"?

Ahir, al cagar-la, al fotre la pota fins al fons, vaig recordar un tema. No em sortia la lletra... només eren quatre acords que no em permetien ni la priera paraula, però suposo que quan un vol pot. Voler és poder... quans cops ho he sentit això.

"No se si podré superar les proves fisiques de rescat d'alta muntanya...
tranquila Clara voler es poder!
Als dos anys em diagnosticaven una malaltia ossia."

"Aquets estudis són molt dificil, no se si podré passar neta
tranquila Clara voler és spoder!
He deixat els estudis per culpa de la salut"

"No el tindre més amb mi, em te mania o quelcom semblant... no em parlarà més, que dic, si ja no ho fa!
tranquila clara voler és poder!
li vaig enviar un correu amb tots els meus sentiments i se que l'he cagat moltíssim, tinc el presentiment que no ho respondrà mai."

Aquí va el tema que vaig recordar.

Blau - Lax'n'Busto

Han passat ja molts anys desde el primer cop 
Que jo a tu et vaig veure 
Recordar no es difícil 
Difícil va ser 
Tenir-te al meu costat 

Ella no es impossible 
Com deia aquella cançó 
Qui espera desespera 
Però si aguanta, ho pot tenir tot 

I és que en despertar 
han passat uns anys 
Tu ho eres tot 
No sabia com tocar-te 
Com tenir-te i respirar-te 

Jo no puc seguir així 
El que no pot ser no serà 
Passen els mesos no et veig mai 
Has fugit o te imaginat? 

Diuen que l'amor no és difícil 
Aixó potser ho vas dir tu 
Tan fàcil com dues mirades que 
És creuen quan el destí ho va manar 

No saps que costa molt esperar 
Imagina't tu, al meu costat 
Vaig tocar el cel quan em vas dir 
Que no podies respirar sense mi 

Ara he de dir-te 
Que dins el meu cor 
Tot hi molt de desitjar-ho 
No hi cabien les paraules 
Que ara surten confesant el meu amor 

Quan soc dintre de tu 
I tu ets a sobre de mi 
Sento que tot el que vaig somiar 
Vola, cap a un cel blau Pero potser l'amor i la llibertat 
Son notes d'una harmonia 
Dissonant i malsonant 
Que ha oblidat el pas del temps 

Caminaré cap a un altre costat 
El que no pot ser no serà 
Viure i patir no és el mateix per mi 
Doncs l'amor no és la guerra 
Jo no ho vull així 

Potser que jo si vulgui i no vulguis tu 
Que no vegi que ja t'he perdut 
T'he estimat sempre i sempre voldré 
Saber de tu, saber que et va bé 

El que vas somiar 
Saps que no ho seré mai 
La meva sang no es blava 
No, no, no perquè soc humà




Com sempre m'he deixat els petons i he reditat això... aix... quin cap que tinc...







petons... petons... va com que necessito "mimus", no, no me'ls mereixo, necessito una bona bronca pel que he fet:
 
petons dels que vulgueu, avui regalo! XD

No hay comentarios:

Publicar un comentario